Som al
llac Turkana a Loiyangalani on hi habiten la tribu al-molo al Nord est de Kenya.
Estem acampats en mig d’un bosc de palmeres
on hi ha una font d’aigua que sempre
raja i surt una mica calenta, hem dinat sota un cobert amb sol un espantós. Fa
un oratge que mou les palmeres i es de agrair, però es d’un calent, sota l’ombra, s’està molt be, el sol
es abraçador. Està ple de turistes americans, desprès de dinar hem anat a la
piscina que hi ha al càmping i apart de pagar una entrada hi ha arbres i m’he
posat a dibuixar i pintar fins l’hora de dinar.
Loiyangalani es un poble bastant dispers te
una missió catòlica, un dispensari amb una monja espanyola, Rosa, una oficina
de correus i escoles per grans i petits.
Hem conegut a John Katiya, un noi de quinze anys que estudia i ajuda al cuiner Gishinga i al seu ajudant Waithaka. Ens ha explicat la vida del
llac Turkana i dels seus habitants.
Els masais i els samburus provenen de
Etiòpia i varen passar per el llac en l’època de calor amb gran sèquia i varen
emigrar cap altres contrades. Avui en dia el llac ha disminuït 30metres de
nivell des de l’any 1970.
La família de John es nòmada viu de les
cabres, el seu pare te tres dones i son catòlics (hi ha moltes congregacions
cristianes) ell viu sol en el poble per què vol estudiar per metge, i com no te
diners, treballa d’ajudant on pot. L’any vinent ha de anar a una escola
superior a un altre lloc, Isasola, Nañuki o Nairobi.
Aquest mati hem anat a –molo, un poble a la costa del llac on viuen alguns samburus i turkanas
(aquests no es deixen fer fotos). El poble ens va fer tota mena de acolliments
les noietes i les nenes petites, tota l’estona estaven enganxades a nosaltres.
Fan cistells de palma de colors, les cases
també son de palma, algunes estan trencades i fan afegits amb pells de cabra i
trossos d’altres materials que tenen a ma. Disposen d’uns coberts on deixen
assecar el peix amb el sol que al mateix temps els hi fa ombra i seuen a sota.
Segons la llegenda aquesta tribu abans
vivia al nord del llac i un dia
varen venir els etíops (possiblement, no se sap del cert) quan els homes
pescaven a certa distancia del poble i nomes quedaven les dones i nens. Varen
ser atacades i sacrificades, les pertinences robades al igual que el bestiar.
Entristits i temorosos de nous atacs varen decidir traslladar-se amb els pocs
supervivents que quedaven cap el sud, on
son ara. La raó de tan esfereïdora acció era degut a la pesca del cocodril ja que en aquella època era una practica que
es feia habitualment per vendre’s les pells. Ara està prohibit per el govern i està castigat
fortament.
Avui en dia viuen de la pesca, tan sec com
cru que venen al poble. També viuen del turisme, per visitar-los s’ha de pagar
uns diners.
En aquest lloc, en el llac Turkana es va
descobrir el primer fòssil homínid de la història de la humanitat, la
Luci.
